diumenge, 21 de març del 2021

Fitxa de lectura

...QUE UN POLP EN UN GARATGE


“... Que un polp en un garatge” és un llibre de Xavier Mínguez, un escriptor català, per tant, no té traducció. Les il·lustracions les ha fet Burguitos. La novel·la té un total de 163 pàgines. Pertany a l’editorial “Edicions Camacuc” i és de la col·lecció “El Codell”

En primer lloc a mi aquest llibre no m’ha agradat molt ja que el tema del que tracta no acaba d’interessar-me. A més, no té una introducció on explique els personatges o el tema, per la qual cosa, com que hi ha moltes persones, al principi em liava un poc perquè no sabia qui era cadascú.

La novel·la tracta sobre un grup d’amics que es coneixen al començar les classes després de l’estiu. Aquesta colla, va junta a les discoteques i munten festes. Jo crec que el llibre va adreçat als adolescents, ja que de vegades s’utilitzen paraules complexes i a més tracta sobre gent d’aquesta edat.

En cap moment diu en quin any està aquest grup d’amics, així que jo pense que està ambientat entre els anys 70 i els 90. Per saber-ho m’he basat en que en eixe moment hi havia màquines recreatives i que en lloc de dir “1r i 2n de batxillerat diuen “BUP” i “COU”, que és com es deia abans.

Aquest llibre no és narratiu, perquè el protagonista és qui narra la història i en cap moment explica la situació en la que està de manera objectiva. No hi ha narrador, i això fa que la major part del llibre siguen diàlegs, i jo preferesc que hi hagen pocs.

En conclusió, aquest llibre no m’ha agradat molt per diferents raons, encara que si m’interessa l’època en la que està ambientat.


CORRECCIÓ

 

COM ESTÀ

PARAULA CORREGIDA

EN QUE HE FALLAT

escritor

escriptor

Falta una P

interesa

interessa

Va en SS

me

em

Ho he canviat d’ordre

ningun

cap

Hi ha una paraula millor

CUP

COU

M’he confós de paraula

 


dilluns, 18 de gener del 2021

La bombolleta

 LA BOMBOLLETA

Hi havia una vegada dos germans que teniendo la Wii, Hi havia un joc que els agradava molt, es deia new super Mario Bross, o como ells l'anomenaven, la bombolleta. Començaren a dir-li així perquè un dia que estaven jugant, Laura va apretar el botó de la "A" I el seu personatge es va quedar flotant en una bombolla.
Eren uns xiquets normals, que anaven a la classe de 1r d'ESO i feien extraescolars. Els dos feien el mateix a les mateixes hores, per a així poder tornar a casa i jugar a la bombolleta junts. 
Al cap d'una setmana amb aquesta rutina, Max va agafar la baricel·la, i com era d'esperar, Laura també el va agafar. 
Com estaven malalts, es posaren a jugar, se ho estaven passant molt bé, però no eren concients de les que passaven. 
Començaren al acabar de desdejunar, però com estaven tan enganxats se'ls oblidà dinar i sopar. Allà a la 1 del matí, fou quan pararen de jugar per a anar a la seua habitació a dormir. 
Quan ja eixia el sol, es despertaren i a pesar de lo mal que es trobaven i les ganes de vomitar que tenien, encengueren la Wii i començaren a jugar. Estagueren així durant 5 dies però el sisè passà una cosa que no s'havien imaginat:
Començà com un dia normal, per a desdejunar agarraren una pera cadascú i amb el mando a la mà, començà tot... 
Per fi arribaren a l'últim nivell, que els costà molts intents passar-se'l, però mentres un petit bolet els donava la medalla per haver-se passat el joc.
De repent tot es va passar negre, no veien res i no sabien que estava passant, quan se n'anà el núvol negre i es donaren compte de que no només estaven dins delMedalla joc, també eren personatges! 
Allí dins ja no estaven malalts i es trobaven millor, així que pensaren que seria divertit passar un temps en la pell dels personatges del joc que tantels agradava i poder entrar a tots els nivells. Estagueren uns dies investigant i flipant en allò que els havia passat, però arribà un dia que ja volien tornar al món real, estaven angustiats i ajustats però encara els quedaven uns quats dies per a trobar la forma de tornar a sa casa. 
Un dia darrere altre, cada vegada més nerviosos i cansats d'aquell món amb vides quasi infinites, on podien fer molt intents per a passar-se els nivells... 
Recolzats en una caseta de vides pensant en lo que havien fet i en el que haurien de fer per arreglar-ho tot, quan van caure en que havien entrat al haver-se passat tots els nivells i que per a eixir lo més probable és que hagueren de tornar-se'ls a passar tots però des de dins el joc. 
-El Laura! Creus que per sortir d'aquest infern haurien de fer el mateix que feren per entrar? 
-Està referinte a tornar a passar-se tots els nivells -repongué Laura
-Sí! 
-Doncs mans a l'obra- acaba Laura. 
Així es que els dos xiquets es decidiren per fer el més llogic, pot ser era el que els ajudaria a tornar al seu món o que siga una pèrdua de temps.
Començaren pel nivell 1, i poc a poc anaven passant-se més nivells. Es marcaren una rutina, cada dia com a mínim havien de passar-se 10 nivells. Al cap d'uns dies ja s'havien passat tots els nivells menys un, l'últim, el que ells pensaven que els obriria les portes per tornar a casa, però després de mols intents, moltes morts i resurreccions, ho van aconseguir! Estaven molt contents, el bolet que els havia donat una medalla quan estaven al seu món, els havia donat una altra, però era diferent, més menuda i més daurada. 
Estaven molt feliços però de seguida se'ls anà el somriure... 
Ja s'havien passat tots els nivells però no passava res, no tornaven, poblacions ca poc anaven perdent esperances i començaven a pensar que es quedarien atrapats per sempre. 
Estagueren uns dies pensant en com seria la forma de tornar, però algo li vingué a la ment a Laura. 
- Que té pareix si el que s'ha de fer es quedar-se en 0 vides? 
- No sabria que dir-te però per intentar-ho no perdien res. 
Entraren a un dels nivells més difícils i es morien a propòsit, al arribar a les 0 vides l'únic que aconseguiren fou haver de passar-se tots els nivells de nou. També aconseguiren una medalla un poc més menuda que la que els havien donat abans i era de color platejat. 
Com tampoc va servir de molt i ja se'ls havien acabat les idees, van decidir tornar a passar-se tots els nivells. 
Una vegada ja s'ho havien passat, no tornaren a casa, com havia passat l'anterior vegada. Però aquesta vegada veieren un camí de pedres molt estret, que no sabien on els duria, però van seguir-lo i van trobar una caseta que no era de vides però tampoc d'objectes, era una que no havien vist mai. I per casualitat, necessitaven 2 medalles, una daurada i una platejada.
Obviament provaren a posar les seues medalles, i s'obrí la porta. De repent tornà el núvol negre que els havia portat allí, però està vegada els va tornar a casa. 
Quan arribaren estaven els seus pares esperant-los. Es donaren una abraçada forta i anaren a buscar als seus amics. 
Al final no tornaren a jugar a videojocs, i descobriren tot el que es pot fer fora de casa, sense una pantalla. 


dissabte, 21 de novembre del 2020

"Amor dels quinze anys, Marilyn" de Agustín Fernández Paz

 

FITXA DE LECTURA

 

Títol: Amor dels quinze anys, Marilyn

Autor: Agustín Fernández Paz

Traductor: Josep Franco Martínez

Il·lustrador: No hi ha

Editorial: Bromera

Col·lecció: Espurna

Núm. de pàgines: 134

 

On es situa la història?

En aquest llibre hi ha 5 històries narrades: una es conta en la consulta d’un metge; una altra en diferents locals de projecció; la tercera passa en una capella; la següent en una casa gran i l’última en un laboratori.

 

Quan succeeixen els fets?

La primera història passa al 1995; la segona des del 14 fins al 28 de juliol; la tercera al 1994; la quarta no diu quan però em sembla que està ambientada al segle XX. I per acabar la cinquena passa al mes de juliol.

 

Qui són els personatges principals?

Els personatges principals de la primera història.

En aquesta història hi ha el Compte Dràcula, un vampir que viu a Transilvània però que anà de viatge a Galícia. Aquest Compte tenia un problema d’ossos, per tant va anar a la consulta del doctor Castiñeiras, el millor doctor d’ossos a Galícia. No li importa treballar fins tard i li agrada ajudar els altres.

 

Qui són els secundaris?

Per una part trobem la família de Dràcula, que també viu a Transilvània, després hi ha les dones a les quals Dràcula volia mossegar al coll.

 

Que passa? Fes una breu història dels fets:

Un problema d’ossos:

Narra la història d’un metge famós, és poc creïble, ja que el Compte Dràcula apareix a la seua consulta queixant-se d’artrosi.

Amor del quinze anys, Marilyn:

Un grup d’amics va als locals de projecció quan tanquen. En una de les reunions, apareix un escriptor famós que decideix creuar a l’altre costat de l’espill per viure amb ells.

Mals temps per als fantasmes:

Un fantasma torna al món dels vius, es troba amb molts problemes però intenta enamorar a una jove per alliberar-se d’una maledicció que té.

Un temple per a gats:

Un matrimoni que viu en una casa molt gran, decideix criar gats per després vendre’ls i així guanyar diners. Al final no els ix bé, i han de tornar a la ciutat.

Un somni que aprima:

És una parella que al donar-se compte de que estan augmentant de pes, acudeixen a un laboratori per a experimentar noves formes per a aprimar-se, en eixe moment és quan comença la seua relació.


GRAELLA DE CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

 

 

Paraula que havia escrit

Paraula ben escrita

En que m’he equivocat

Altra

Una altra

Me faltava posar “una”

La última

L’última

Apòstrof , femení començada per “u” àtona

Està

Hi ha

Hi havia una paraula que sonava millor

Als demés

Els altres

Hi havia una paraula que sonava millor

Està/ estan

Hi ha/ trobem

Hi havia una paraula que sonava millor

Afamat

Famós

M’he equivocat de paraula

Poc difícil de creure

Poc creïble

Hi havia una paraula que sonava millor

Escritor

Escriptor

Me faltava una “p”

Maldició

Maledicció

Un castellanisme

Vendre-los

Vendre’ls

He posat guionet en lloc d’apòstrof

Tenen que

Han de

Un castellanisme

A

X

He posat una “a”on no havia d’haver res

dijous, 11 de juny del 2020

Vocabulaire



Video:  http://www.flevideo.com/fle_video_quiz_beginning.php?id=6181


  1. À quelle heure se lève-t-il ?
    1. heure (subst. fem) - hora (subst.fem)
    2. quelle - quina  ( (pr. int. fem. sing)   
    3. il se lève (verb. lever)  - ell s’alça (aixecar )
    4. Vers (prep) - cap a ( prep)
  2. Où va-t-il après avoir pris son petit déjeuner ?
    1. avec (prep) - amb
    2. pris (verbe prendre) - pres  (prendre)
  3. Où va-t-il après avoir pris son petit déjeuner ?
    1. plage (nom. f) - Platja (f)
    2. déjeuner (verbe) - Esmorzar (verb.)
    3. soeur (nom. f) - Germana (f)
    4. après (prep.) - Després (perp.)
    5. Où (conj.) - O (conj.)

  1. Aime-t-il la plage ?
  1. Aime (verbe) Aimer - Estimar (verb)
  2. Déteste (verbe) Détester - Odiar / Detestar (verb)
  3. Adore (verbe) Adorer - Adorar (verb)
  1. À quelle heure il déjeune dans un restaurant ?
    1. :  quelle- quina (pr. Int. Fem. sing)
    2. : heure (subst. fem) -hora (subst. Fem) 
    3. : il déjeuner (verb.) - Esmorzar (verb)
    4. : restaurant (s. m) - restaurant (s. m) 
    5. :dans ( prep) - en, a( prep)

  1. Qu'est-ce qu'il mange ? 
a: mange- (verbe manger)- menjar(verb) 
b: salade- (subst. fem)-amanida (subst fem) 
c: haricots- (subst.fem)- mongetes/bajoqueta (subst. Fem) 
d: riz-( subst. m) - arròs (subst. m)

     7.  Le soir...
                a. Soir  (nom. masc.)  -Tarda/vesprada (nom. fem)
               b . Regarde (regarder) (verbe transitif) -mira (mirar) (verb transitif) 
                c. Couche (se coucher) ( verbe.) - (gitar-se (verb tr.)

                d. Lit (nom. fem.) - Llit (nom. fem.)

dijous, 4 de juny del 2020

Des esquelettes

                                                             
Quand la pendule sonne une heure
Un grand squelette ouvre les yeux.
Quand la pendule sonne deux heures
Deux grands squelettes s’habillent en bleu.

POUMBEU, POUMBEU, POUMBEBEU ! (x2)

Quand la pendule sonne trois heures
Trois grands squelettes maquillent leurs yeux.
Quand la pendule sonne quatre heures
Quatre grands squelettes se brossent les cheveux.

POUMBEU, POUMBEU, POUMBEBEU ! (x2)

Quand la pendule sonne cinq heures
Cinq grands squelettes mangent des œufs.
Quand la pendule sonne six heures
Six grands squelettes jouent à un jeu.

POUMBEU, POUMBEU, POUMBEBEU ! (x2)
Quand la pendule sonne sept heures
Sept grands squelettes dansent un peu.
Quand la pendule sonne huit heures
Huit grands squelettes marchent deux par deux.

POUMBEU, POUMBEU, POUMBEBEU ! (x2)
Quand la pendule sonne neuf heures
Neuf grands squelettes vont faire la queue.

Quand la pendule sonne dix heures
Dix grands squelettes reviennent chez eux.

POUMBEU, POUMBEU, POUMBEBEU ! (x2)
Quand la pendule sonne onze heures,
Onze grands squelettes se mettent au lit.
Quand la pendule sonne minuit,
Douze grands squelettes disent bonne nuit.

POUMBI, POUMBI, POUMBIBI ! (x2)

Fitxa de lectura

...QUE UN POLP EN UN GARATGE “... Que un polp en un garatge” és un llibre de Xavier Mínguez, un escriptor català, per tant, no té traducció....